( falta corrección)
1. El paleolític.
1. El paleolític.
1.1 Introducció.
La història
es la ciència que estudia l’evolució de l’esser humà en el planeta Terra, per
això la prehistòria correspon al període del temps previ a l’historia, es a
dir, tota l’etapa en que l’esser humà on
no es coneixia l’escriptura, on no es podia donar noticia de si mateix per
escrit...
El
temps històric s’organitza per a comprendre millor l’historia, així que
l’ordenem en etapes històriques. Dins d’aquestes n’hi han les que corresponen a
la prehistòria: paleolític, neolític i l’edat dels metalls.
La història
la escriuen i la fan els historiadors i arqueòlegs, els quals han decidit
ordenar l’historia en etapes històriques per a poder estudiar-la i analitzar-la
a partir de fonts escrites, orals i materials, però en aquets cas sols amb
fonts materials perquè escrites no hi havien i orals no n’hi han.
Els
primers homínids que van aparèixer s’anomenaven Australopithecus, que va
aparèixer ha l’ Africà.
El seu
aspecte era paregut al dels micos.
Mes
tard, amb l’evolució, va aparèixer l’homo habilis, el qual va utilitzar les
primeres ferramentes fetes de pedra i fusta, seguint ha aquets va aparèixer
l’homo erectus i finalment l’homo sapiens junt al homo neanderthalensis, però
aquets últim va desaparèixer del planeta terra, quedant a soles l’homo sapiens.
En
aquesta època els nostres avantpassats no s’avien parlar, es comunicaven amb
signes.
1.2. Exposició.
Els
homes prehistòrics vivien a les coves properes als rius, caçaven animals,
peixos i defenien el seu territori. A mes s’organitzaven per sexes, les dones
s’encarregaven de cuidar als fills o de replegar fruits del bosc, mentre que
els homes per la seva banda s’encarregaven de les funcions mes perilloses com la caça.
Durant
el dia els prehistòrics del paleolític s’anaven a caçar, feien el menjar en una
foguera i quan no hi quedaven mes animals als voltant de la cova, s’anaven a
una altra.
Temps
enrere, al començament del paleolític, els prehistòrics menjaven animals morts,
després, amb l’invent de la llança de punta de pedra van començar a caçar i poc
a poc van començar a utilitzar les pells dels animals que eren morts per a
vestir-se i calçar-se. A mes, van utilitzar la sang dels animals i la terra amb
aigua per a fer pintures en les parets de les coves amb figures d’animals.
Amb el
descobriment del foc, a partir d’una
tempesta, les persones van poder calfar-se durant els períodes mes freds de
l’estació, també es podia il·luminar les coves, cuinar i protegir-se dels
animals.
Respecte
a la salut i l’àmbit mèdic, en aquesta època
quan un caçador era ferit, el portaven a la cova i l’hi posaven fang i herba. Aquesta tècnica, com es lògic,
no sempre funcionava ve i moltes vegades el ferit terminaven morint.
En l’enterrament,
els vius feien un forat al sòl ajudant-se
amb ossos de mamut per a enterrar al seu mort.
En
aquesta època no hi havia ninguna religió, es pensa que feien culte a l’ós perquè van encontrar molts cranis a les
coves on ells vivien.
1.3. En la comunitat valenciana.
Al
territori valencià l’art paleolític mes comú va ser l’art moble, sent la cova del
Parpalló un referent a nivell mundial.
1.4. Resum:
·
La seva esperança de vida era fins als 30anys.
·
Eren nòmades i vivien en coves, organitzant-se en grups.
·
Menjaven fruits i animals salvatges dels quals
aprofitaven la pell per a fer-se roba i la sang per a fer pintures.
·
Quan un caçador estava ferit l’hi ficaven herba i el
ficaven al sòl.
·
Van descobrir el foc, el qual utilitzaven per a calfar-se,
cuinar animals i protegir-se d’altres.
·
Van inventar la llança i la roba.
1.5. Reflexions i conclusions.
Nosaltres
pensem que la vida dels nostres avantpassats no era res fàcil, sobretot quan
pensem que vivien fins als 30 anys.
Respecte
al treball de la dona, aquets era molt útil, però poc evolucionat, a mes,
pensem que ara la dona també es queda en casa fent les tasques domestiques.
La
medicina a millorat molt respecte al passat, tant com la forma de vestir-se,
que es molt important. Nosaltres pensem que la moda no es important per a
l’evolució de la societat.
Per
altra banda, tenint en compte que en aquesta època no hi havia diners, pensem
que l’hi donem massa importància, perquè en el paleolític no en tenien i vivien
i menjaven igual que nosaltres, mes o menys.
Al
mateix temps pensem que reis o presidents si que fan falta perquè algú te que
dir que tenim que fer i que no.
2. Neolític.
2.1. introducció.
L’historia es la ciència que estudia l’evolució de l’esser humà al planeta
Terra y la prehistòria es refereix al període de temps previ a la historia, a
mes, la prehistòria es subdivideix en altres etapes: el paleolític (200.00
a.c), el neolític ( 8000 a.c) i l’edat dels metalls ( fins a l’aparició de l’escriptura)
Els historiadors, per a poder
estudiar el passat, han dividit l’historia en una sèrie d’etapes anomenades
etapes històriques i per a mesurar el temps històric han utilitzat el
mil·lenni, el segle, la dècada i el lustre com a unitats de mesura.
Els historiadors recreen l’historia a partir de les fonts històriques, les
quals poden ser fonts escrites, com es el cas dels documents, fonts orals i
fonts materials o gràfiques, aquestes ultimes son les que s’han utilitzat per a
recrear la prehistòria.
Els passos que fan els historiadors per a recrear l’historia son:
-
Primer fan una recerca dels jaciments per part dels
arqueòlegs.
-
Segon pas: fan una excavació en la sona.
-
Tercer pas: fan un anàlisis en el laboratori del que han
encontrat en el jaciment.
-
Quart pas: informen a la població i als historiadors i
científics del que han descobert.
Abans de començar tenim que tenir en compte que cap a l’any 10.000 a.c va
tenir lloc el període final de la quarta glaciació i que, en aquesta etapa de
la prehistòria, els homes prehistòrics ja coneixien el llenguatge.
2.2. Exposició / descripció.
La vida dels nostres
avantpassats ha canviat enormement, ja que van canviar les coves per cabanes de
fusta i pedra properes als rius, a mes, es van organitzar en ciutats.
Per altra banda, van
aparèixer altres oficis i altra organització a partir del descobriment de la
ramaderia i la agricultura per part de la dona, aleshores el treball es basava
en la ramaderia, la agricultura, la caça i la pesca, a mes de la creació de
roba amb pell i llana.
En concordança amb el
seu treball estava el menjar, basat en cereals i llegums així com en fruites,
peix i llet.
Per a poder cultivar la
terra utilitzaven bastons per a sembrar grano, martells i destrals, fets de
pedra i fusta.
En aquesta etapa es va
desenvolupar la navegació, creant així barques i els primer carros tirats per
gossos ( primer animal en ser domesticat).
Com ocorre actualment,
els nostres avantpassats també volien vestir-se amb joies, però en aquets cas
utilitzaven dents i petxines per a fer collars i altres elements decoratius.
La roba la feien de pell
i de llana, utilitzant els telers i agulles d’os.
Respecte a la medicina,
no hi havia molta evolució des de el paleolític, es a dir, els ferits
continuaven curant-se amb fang i herba, cosa que no millorava molt la seva
salut i per tant solien morir.
Una vegada mort feien un
forat en el sòl ajudant-se amb ferramentes de l`hort i el posaven en posició
fetal, despès posaven terra damunt d’ell.
L’art tampoc va canviar
molt, sols les escenes, ara eren mes quotidianes i les figures mes
esquemàtiques, però continuaven fent-se amb fang i sang, també a les coves o
llocs de difícil entrada.
Com en totes les etapes
de la humanitat, en aquesta època també van hi haver avanços importants, com
les ja citats: carros, cases, ciutats, barques, ferramentes, nous animals per a
la ramaderia, noves tècniques de agricultura
i noves formes de fer la roba.
Un canvi important es el
fet de que van començar a mesurar el temps. Van inventar el calendari,
encontrat a escòcia i es de l’any 800 a.c
A l’àmbit religiós, com
les dones havien descobert l’agricultura i la ramaderia i a mes eres capaces de
donar a llum als seus fills, es van considerar deesses, ja que eren
considerades les portadores de la vida.
2.3. En la Comunitat Valenciana.
En la Comunitat
Valenciana també hi han proves de que van existir els homo Sapiens Sapiens.
Per una part, la
ceràmica cardial a la Mediterrània, que es troba a la Cova de L’or.
Per altra part, la
pintura, que es troba al santuari de Pla de Petracos.
2.4. Resum.
·
La esperança de vida en aquest període de la prehistòria era
fins als 40 anys.
·
No eren nòmades, eres sedentaris.
·
Vivien en cases i cabanes, organitzant-se en diferents
treballs com el comerç, la agricultura, la ramaderia, la fabricació de
ceràmica...
·
La dona va descobrir la ramaderia i la agricultura.
·
Menjaven fruita, verdures, carn, llet i peix.
·
Vestien de pell i llana, a mes, pintaven persones i
animals, ja no eren escenes de caça, eren
escenes domestiques i les figures eren mes esquemàtiques, de colors
vermells, marrons, blancs i negres.
·
Quan es moria un caçador el enterraven en un forat fet al
sòl.
·
Va aparèixer la agricultura i la ramaderia i van inventar
la ceràmica.
·
La seua deessa era la dona perquè eren considerades les
portadores de la vida.
2.5. Conclusions i reflexions finals.
Després
de fer el treball, nosaltres hem fet algunes reflexions.
El
paper de la dona en aquesta època era millor que el que te ara, ja que era
considerada una deessa, a mes, era el centre de tota la civilització i això la
posava en un lloc de molt prestigi.
En el
àmbit de la medicina, nosaltres pensem que hem millorat, perquè ara tenim molts
avanços, no com abans que es curaven amb fang i herbes.
Respecte
a la moda, en aquesta època portaven roba perquè ho necessitaven per el fred o
per a no fer-se dany, però quan va
aparèixer la moda tot això va canviar, ara la gent es vesteix buscant ser la
modelo de la televisió.
Per tot
això, nosaltres pensem que abans es vivia millor, sense tenir que pensar si
algú els diria alguna cosa per no vestir com diuen que es tenen que vestir.
Alta
qüestió que vam reflexionar va ser la existència de pobres i rics en la
actualitat. Nosaltres pensem que no fa falta que hi hagen pobres i rics per a
poder viure, per exemple, en aquesta època no hi havia i vivien bé, a més,
pensem que la culpa d’aquestes desigualtats es dels diners, per això en aquesta
època que no hi ha diners, els habitants dels pobles vivien amb igualtat de
condicions.
3. Edat dels metalls.
3.1. introducció.
Com a història entenem
la ciència que estudia l’evolució de l’home, mentre que la prehistòria es un
període de la historia.
Per a poder comprendre
millor la historia, els historiadors ordenen els fets en el temps, el qual
s’agrupa en unitats de mesura.
En la nostra cultura
comptem els segles a partir del naixement de crist, a més, per a fer-ho mes
fàcil, els historiadors han decidit ordenar la prehistòria en etapes, així
sorgeixen: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls.
Aquesta part de la
prehistòria que van a tractar, es l’ultima etapa de la mateixa, a partir de ací
apareix l’escriptura i comença l’història.
L’edat dels metalls
s’anomena així per la aparició del metall com element fonamental per a la
fabricació de ferramentes, armes, utensilis...
El començament d’aquesta
etapa data del any 5.000a.c i termina a l’any 2.000 a.c.
En aquesta època els
homes prehistòrics ja eren capaços de parlar un llenguatge concret.
Abans de començar cal
dir que els metalls que utilitzaven eren: el ferro i el coure sobre tot.
3.2. Exposició / descripció.
Els
nostres avantpassats vivien en ciutats petites fortificades per a defensar-se
del atacs d’altres pobles.
Les
cases eren de pedra, palla amb fang o de fusta.
Les
ciutats estaven governades per un rei, que era la representació màxima del
poder, també hi havia sacerdots i guerrers, els quals tenien càrrecs i
privilegis, mentre que la resta de la societat vivia pobrament.
La
població d’aquestes ciutats es dedicava a l’artesania, al comerç o
l’agricultura i ramaderia, també van aparèixer noves tasques com les dels
ferrers i els miners, entre altres.
La
població menjava carn, peix, fruites i verdures que les aconseguien a partir
del treball dels ramaders i els agricultors, a pesar d’això, de vegades eixien
a caçar o a buscar fruits al bosc.
A més,
amb la pell dels animals que mataven feien la seva roba, utilitzant també la
llana en els telers amb agulles fetes de ossos.
Per
altra part, en aquesta època es va utilitzar molt el comerç basat en la barata
( intercanvi), desenvolupant aixina la navegació i el transport terrestre,
canviant els carros tirats per gossos per carros tirats per bous.
L’aparició
del metall es el que dona lloc al nom d’aquest període de la prehistòria, el
qual van utilitzar per a fer joies, armes, ferramentes... , però no sols es va
descobrir el metall, també va avançar la pedra, els molins i la ceràmica.
A les
guerres, com sempre, hi ha ferits i en aquesta època, als ferits, les posaven
herbes amb fang a la ferida però aquest remei no solia eixir molt bé, per això
molts d’ells morien i eren enterrats en unes cases molt grans de pedra.
La
religió no va canviar molt del neolític fins
ara, la dona seguia sent considerada una deessa però si que es veritat
que en aquesta època feien una sèrie de monuments de pedra que no se sap molt
bé per a que eren, actualment siguis sent un misteri.
3.3. Comunitat Valenciana.
En la
comunitat valenciana s’han encontrat restos dels metalls.
Un
d’ells es el tesor de Villena i els restos de pintures encontrades en el
paisatge protegit dels pinars de Albarrasí.
3.4. Resum.
Com a
resum d’aquest període:
·
L’esperança de vida era fins als 40-50 anys.
·
No eren nòmades, eren sedentaris.
·
Vivien en poblats i s’organitzaven en sacerdots,
guerrers, reis i població normal sense privilegis.
·
Van descobrir la mineria i el metall amb el qual van
fabricar armes, ferramentes, joies i utensilis.
·
Menjaven carn, peix, llet, cereals i fuites.
·
Vestien amb pell d’animal
i llana, a més, pintaven en coves amb colors vermells, negres y blancs.
·
Quan un caçador morien l’enterraven en unes estructures
de pedra molt grans.
·
Van construir muralles en les ciutats per a defensar-se
en les guerres, les quals van provocar desigualtats socials, es a dir, rics i
pobres.
·
La seua deessa era la dona i feien estàtues amb la seua
imatge.
3.5. Reflexions i conclusions.
Nosaltres pensem que la vida en aquest període de la
prehistòria no era gens fàcil, a més vivien fins als 40-50 anys com a molt.
Respecte a la dona, nosaltres pensem que inclús sent una
deessa en aquesta època ara esta millor, ja que ara te millor sanitat, millor
seguretat...
La religió esta unida a la dona, en l’edat dels metalls,
per això pensem que la religió no era molt roina, ja que te el seu sentit. En
el neolític la dona va descobrir la ramaderia i la agricultura, per tant era
considerada la portadora de la vida i això es suficient argument per a
convertir-la en deessa.
Respecte a les curacions , nosaltres pensem que eren molt estranyes i poc efectives, per
això pensem que hem evolucionat molt de abans fins ara.
En la moda, pensem que es important i necessària, per
això pensem que abans vivien pitjor sense la moda.
Respecte als enterraments, pensem que no es
pareixen als actuals i que les guerres que hi havien eren el començament de
l’evolució de la societat, a més, pensem que les desigualtats socials també son
un clar exemple d’evolució
