trabajo finaliza de Sociales sobre la prehistoria. creado por niños de 4º de Primaria.

 ( falta corrección)


1.   El paleolític.

1.1       Introducció.

La història es la ciència que estudia l’evolució de l’esser humà en el planeta Terra, per això la prehistòria correspon al període del temps previ a l’historia, es a dir, tota l’etapa en que l’esser humà  on no es coneixia l’escriptura, on no es podia donar noticia de si mateix per escrit...

El temps històric s’organitza per a comprendre millor l’historia, així que l’ordenem en etapes històriques. Dins d’aquestes n’hi han les que corresponen a la prehistòria: paleolític, neolític i l’edat dels metalls.

La història la escriuen i la fan els historiadors i arqueòlegs, els quals han decidit ordenar l’historia en etapes històriques per a poder estudiar-la i analitzar-la a partir de fonts escrites, orals i materials, però en aquets cas sols amb fonts materials perquè escrites no hi havien i orals no n’hi han.

Els primers homínids que van aparèixer s’anomenaven Australopithecus, que va aparèixer ha l’ Africà.

El seu aspecte era paregut al dels micos.

Mes tard, amb l’evolució, va aparèixer l’homo habilis, el qual va utilitzar les primeres ferramentes fetes de pedra i fusta, seguint ha aquets va aparèixer l’homo erectus i finalment l’homo sapiens junt al homo neanderthalensis, però aquets últim va desaparèixer del planeta terra, quedant a soles l’homo sapiens.

En aquesta època els nostres avantpassats no s’avien parlar, es comunicaven amb signes.

1.2.      Exposició.

Els homes prehistòrics vivien a les coves properes als rius, caçaven animals, peixos i defenien el seu territori. A mes s’organitzaven per sexes, les dones s’encarregaven de cuidar als fills o de replegar fruits del bosc, mentre que els homes per la seva banda s’encarregaven de les funcions mes perilloses  com la caça.

Durant el dia els prehistòrics del paleolític s’anaven a caçar, feien el menjar en una foguera i quan no hi quedaven mes animals als voltant de la cova, s’anaven a una altra.

Temps enrere, al començament del paleolític, els prehistòrics menjaven animals morts, després, amb l’invent de la llança de punta de pedra van començar a caçar i poc a poc van començar a utilitzar les pells dels animals que eren morts per a vestir-se i calçar-se. A mes, van utilitzar la sang dels animals i la terra amb aigua per a fer pintures en les parets de les coves amb figures  d’animals.

Amb el descobriment del foc,  a partir d’una tempesta, les persones van poder calfar-se durant els períodes mes freds de l’estació, també es podia il·luminar les coves, cuinar i protegir-se dels animals.

Respecte a  la salut i l’àmbit mèdic, en aquesta època quan un caçador era ferit, el portaven a la cova i l’hi posaven  fang i herba. Aquesta tècnica, com es lògic, no sempre funcionava ve i moltes vegades el ferit terminaven morint.

En l’enterrament, els vius feien un forat al sòl ajudant-se  amb ossos de mamut per a enterrar al seu mort.

En aquesta època no hi havia ninguna religió, es pensa que feien culte a  l’ós perquè van encontrar molts cranis a les coves on ells vivien. 

 

1.3.      En la comunitat valenciana.

Al territori valencià l’art paleolític mes comú va ser l’art moble, sent la cova del Parpalló un referent a nivell mundial.

1.4.      Resum:

·         La seva esperança de vida era fins als 30anys.

·         Eren nòmades i vivien en coves, organitzant-se en grups.

·         Menjaven fruits i animals salvatges dels quals aprofitaven la pell per a fer-se roba i la sang per a fer pintures.

·         Quan un caçador estava ferit l’hi ficaven herba i el ficaven al sòl.

·         Van descobrir el foc, el qual utilitzaven per a calfar-se, cuinar animals i protegir-se d’altres.

·         Van inventar la llança i la roba.

1.5.      Reflexions i conclusions.

Nosaltres pensem que la vida dels nostres avantpassats no era res fàcil, sobretot quan pensem que vivien fins als 30 anys.

Respecte al treball de la dona, aquets era molt útil, però poc evolucionat, a mes, pensem que ara la dona també es queda en casa fent les tasques domestiques.

La medicina a millorat molt respecte al passat, tant com la forma de vestir-se, que es molt important. Nosaltres pensem que la moda no es important per a l’evolució de la societat.

Per altra banda, tenint en compte que en aquesta època no hi havia diners, pensem que l’hi donem massa importància, perquè en el paleolític no en tenien i vivien i menjaven igual que nosaltres, mes o menys.

Al mateix temps pensem que reis o presidents si que fan falta perquè algú te que dir que tenim que fer i que no.

2.     Neolític.

2.1. introducció.

L’historia es la ciència que estudia l’evolució de l’esser humà al planeta Terra y la prehistòria es refereix al període de temps previ a la historia, a mes, la prehistòria es subdivideix en altres etapes: el paleolític (200.00 a.c), el neolític ( 8000 a.c) i l’edat dels metalls  ( fins a l’aparició de l’escriptura)

 Els historiadors, per a poder estudiar el passat, han dividit l’historia en una sèrie d’etapes anomenades etapes històriques i per a mesurar el temps històric han utilitzat el mil·lenni, el segle, la dècada i el lustre com a unitats de mesura.

Els historiadors recreen l’historia a partir de les fonts històriques, les quals poden ser fonts escrites, com es el cas dels documents, fonts orals i fonts materials o gràfiques, aquestes ultimes son les que s’han utilitzat per a recrear la prehistòria.

Els passos que fan els historiadors per a recrear l’historia son:

-       Primer fan una recerca dels jaciments per part dels arqueòlegs.

-       Segon pas: fan una excavació en la sona.

-       Tercer pas: fan un anàlisis en el laboratori del que han encontrat en el jaciment.

-       Quart pas: informen a la població i als historiadors i científics del que han descobert.

Abans de començar tenim que tenir en compte que cap a l’any 10.000 a.c va tenir lloc el període final de la quarta glaciació i que, en aquesta etapa de la prehistòria, els homes prehistòrics ja coneixien el llenguatge.

2.2.      Exposició / descripció. 

La vida dels nostres avantpassats ha canviat enormement, ja que van canviar les coves per cabanes de fusta i pedra properes als rius, a mes, es van organitzar en ciutats.

Per altra banda, van aparèixer altres oficis i altra organització a partir del descobriment de la ramaderia i la agricultura per part de la dona, aleshores el treball es basava en la ramaderia, la agricultura, la caça i la pesca, a mes de la creació de roba amb pell i llana.

En concordança amb el seu treball estava el menjar, basat en cereals i llegums així com en fruites, peix i llet.

Per a poder cultivar la terra utilitzaven bastons per a sembrar grano, martells i destrals, fets de pedra i fusta.  

En aquesta etapa es va desenvolupar la navegació, creant així barques i els primer carros tirats per gossos ( primer animal en ser domesticat).

Com ocorre actualment, els nostres avantpassats també volien vestir-se amb joies, però en aquets cas utilitzaven dents i petxines per a fer collars i altres elements decoratius.

La roba la feien de pell i de llana, utilitzant els telers i agulles d’os.

Respecte a la medicina, no hi havia molta evolució des de el paleolític, es a dir, els ferits continuaven curant-se amb fang i herba, cosa que no millorava molt la seva salut i per tant solien morir.

Una vegada mort feien un forat en el sòl ajudant-se amb ferramentes de l`hort i el posaven en posició fetal, despès posaven terra damunt d’ell.

L’art tampoc va canviar molt, sols les escenes, ara eren mes quotidianes i les figures mes esquemàtiques, però continuaven fent-se amb fang i sang, també a les coves o llocs de difícil entrada.

Com en totes les etapes de la humanitat, en aquesta època també van hi haver avanços importants, com les ja citats: carros, cases, ciutats, barques, ferramentes, nous animals per a la ramaderia, noves tècniques de agricultura  i noves formes de fer la roba.

Un canvi important es el fet de que van començar a mesurar el temps. Van inventar el calendari, encontrat a escòcia i es de l’any 800 a.c

A l’àmbit religiós, com les dones havien descobert l’agricultura i la ramaderia i a mes eres capaces de donar a llum als seus fills, es van considerar deesses, ja que eren considerades les portadores de la vida.

2.3.      En la Comunitat Valenciana.

En la Comunitat Valenciana també hi han proves de que van existir els homo Sapiens Sapiens.

Per una part, la ceràmica cardial a la Mediterrània, que es troba a la Cova de L’or.

Per altra part, la pintura, que es troba al santuari de Pla de Petracos.

2.4.      Resum.

·         La esperança de vida en aquest període de la prehistòria era fins als 40 anys.

·         No eren nòmades, eres sedentaris.

·         Vivien en cases i cabanes, organitzant-se en diferents treballs com el comerç, la agricultura, la ramaderia, la fabricació de ceràmica...

·         La dona va descobrir la ramaderia i la agricultura.

·         Menjaven fruita, verdures, carn, llet i peix.

·         Vestien de pell i llana, a mes, pintaven persones i animals, ja no eren escenes de caça, eren  escenes domestiques i les figures eren mes esquemàtiques, de colors vermells, marrons, blancs i negres.

·         Quan es moria un caçador el enterraven en un forat fet al sòl.

·         Va aparèixer la agricultura i la ramaderia i van inventar la ceràmica.

·         La seua deessa era la dona perquè eren considerades les portadores de la vida.

2.5.      Conclusions i reflexions finals.

Després de fer el treball, nosaltres hem fet algunes reflexions.

El paper de la dona en aquesta època era millor que el que te ara, ja que era considerada una deessa, a mes, era el centre de tota la civilització i això la posava en un lloc de molt prestigi.

En el àmbit de la medicina, nosaltres pensem que hem millorat, perquè ara tenim molts avanços, no com abans que es curaven amb fang i herbes.

Respecte a la moda, en aquesta època portaven roba perquè ho necessitaven per el fred o per a no fer-se dany, però  quan va aparèixer la moda tot això va canviar, ara la gent es vesteix buscant ser la modelo de la televisió.

Per tot això, nosaltres pensem que abans es vivia millor, sense tenir que pensar si algú els diria alguna cosa per no vestir com diuen que es tenen que vestir.

Alta qüestió que vam reflexionar va ser la existència de pobres i rics en la actualitat. Nosaltres pensem que no fa falta que hi hagen pobres i rics per a poder viure, per exemple, en aquesta època no hi havia i vivien bé, a més, pensem que la culpa d’aquestes desigualtats es dels diners, per això en aquesta època que no hi ha diners, els habitants dels pobles vivien amb igualtat de condicions.

3.     Edat dels metalls.

3.1.   introducció.

Com a història entenem la ciència que estudia l’evolució de l’home, mentre que la prehistòria es un període de la historia.

Per a poder comprendre millor la historia, els historiadors ordenen els fets en el temps, el qual s’agrupa en unitats de mesura.

En la nostra cultura comptem els segles a partir del naixement de crist, a més, per a fer-ho mes fàcil, els historiadors han decidit ordenar la prehistòria en etapes, així sorgeixen: el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls.

Aquesta part de la prehistòria que van a tractar, es l’ultima etapa de la mateixa, a partir de ací apareix l’escriptura i comença l’història.

L’edat dels metalls s’anomena així per la aparició del metall com element fonamental per a la fabricació de ferramentes, armes, utensilis...

El començament d’aquesta etapa data del any 5.000a.c i termina a l’any 2.000 a.c.

En aquesta època els homes prehistòrics ja eren capaços de parlar un llenguatge concret.

Abans de començar cal dir que els metalls que utilitzaven eren: el ferro i el coure sobre tot.

3.2.   Exposició / descripció.

Els nostres avantpassats vivien en ciutats petites fortificades per a defensar-se del atacs d’altres pobles.

Les cases eren de pedra, palla amb fang o de fusta.

Les ciutats estaven governades per un rei, que era la representació màxima del poder, també hi havia sacerdots i guerrers, els quals tenien càrrecs i privilegis, mentre que la resta de la societat vivia pobrament.

La població d’aquestes ciutats es dedicava a l’artesania, al comerç o l’agricultura i ramaderia, també van aparèixer noves tasques com les dels ferrers i els miners, entre altres.

La població menjava carn, peix, fruites i verdures que les aconseguien a partir del treball dels ramaders i els agricultors, a pesar d’això, de vegades eixien a caçar o a buscar fruits al bosc.

A més, amb la pell dels animals que mataven feien la seva roba, utilitzant també la llana en els telers amb agulles fetes de ossos.

Per altra part, en aquesta època es va utilitzar molt el comerç basat en la barata ( intercanvi), desenvolupant aixina la navegació i el transport terrestre, canviant els carros tirats per gossos per carros tirats per bous.

L’aparició del metall es el que dona lloc al nom d’aquest període de la prehistòria, el qual van utilitzar per a fer joies, armes, ferramentes... , però no sols es va descobrir el metall, també va avançar la pedra, els molins i la ceràmica.

A les guerres, com sempre, hi ha ferits i en aquesta època, als ferits, les posaven herbes amb fang a la ferida però aquest remei no solia eixir molt bé, per això molts d’ells morien i eren enterrats en unes cases molt grans de pedra.

La religió no va canviar molt del neolític fins  ara, la dona seguia sent considerada una deessa però si que es veritat que en aquesta època feien una sèrie de monuments de pedra que no se sap molt bé per a que eren, actualment siguis sent un misteri.

3.3.   Comunitat Valenciana.

En la comunitat valenciana s’han encontrat restos dels metalls.

Un d’ells es el tesor de Villena i els restos de pintures encontrades en el paisatge protegit dels pinars de Albarrasí.

3.4.   Resum.

Com a resum d’aquest període:

·         L’esperança de vida era fins als 40-50 anys.

·         No eren nòmades, eren sedentaris.

·         Vivien en poblats i s’organitzaven en sacerdots, guerrers, reis i població normal sense privilegis.

·         Van descobrir la mineria i el metall amb el qual van fabricar armes, ferramentes, joies i utensilis.

·         Menjaven carn, peix, llet, cereals i fuites.

·         Vestien amb pell d’animal  i llana, a més, pintaven en coves amb colors vermells, negres y blancs.

·         Quan un caçador morien l’enterraven en unes estructures de pedra molt grans.

·         Van construir muralles en les ciutats per a defensar-se en les guerres, les quals van provocar desigualtats socials, es a dir, rics i pobres.

·         La seua deessa era la dona i feien estàtues amb la seua imatge.

3.5.    Reflexions i conclusions. 

Nosaltres pensem que la vida en aquest període de la prehistòria no era gens fàcil, a més vivien fins als 40-50 anys com a molt.

Respecte a la dona, nosaltres pensem que inclús sent una deessa en aquesta època ara esta millor, ja que ara te millor sanitat, millor seguretat...

La religió esta unida a la dona, en l’edat dels metalls, per això pensem que la religió no era molt roina, ja que te el seu sentit. En el neolític la dona va descobrir la ramaderia i la agricultura, per tant era considerada la portadora de la vida i això es suficient argument per a convertir-la en deessa.

Respecte a les curacions , nosaltres pensem  que eren molt estranyes i poc efectives, per això pensem que hem evolucionat molt de abans fins  ara.

En la moda, pensem que es important i necessària, per això pensem que abans vivien pitjor sense la moda.

Respecte als enterraments, pensem que no es pareixen als actuals i que les guerres que hi havien eren el començament de l’evolució de la societat, a més, pensem que les desigualtats socials també son un clar exemple d’evolució