Guió exemple.
Autor: Cèsar de León Escobedo ( versió catalana de Celia Rueda)
Personatges: Soledat, la bruixa feliç, Jimena la xiqueta
trista, Esqui (esquirol), Tortuguez (tortuga)
Categoria: Obra de teatre infantil
1º Acte: Exposició.
( es veu l’escena d’un bosc frondós, ple d’arbres
fruitals i d’herba, de tant en tant es veu algun animalet)
NARRADOR: El ambient al
bosc encantat era l’ ideal, poques persones circulaven por allí, això feia
que la naturalesa florífera en el seu màxim esplendor, tot a conseqüència
de l’historia sobre el bosc encantat.
( Apareix en escena la bruixa
feliç)
SOLEDAT, LA BRUIXA FELIÇ: Arbres , ara que ningú passa per el bosc encantat
es veu que vosaltres doneu mes fruita, molt bé, teniu que seguir així.
(Apareix en escena Esqui, damunt d’un dels arbres)
ESQUI: Soledat, la meua bruixa bonica, gracies a tots els mites del bosc
encantat i als teus petits encantaments,
els humans han deixat de caçar-nos, t’ho devem tot, la llibertat i
el poder viure tranquils en les nostres cases.
( Apareix en escena Tortuguez, que estava amagat davall d’una pedra)
TORTUGUEZ: Si Soledat, eres la nostra heroïna, tant dels
arbres, com de tots els animals del
bosc. Tots estem molt agraïts, has realitzat una bonica labor però
desafortunadament has tingut que dir mentides als humans.
SOLEDAT, LA BRUIXA FELIÇ: Si amics, alguna cosa pesava amb la gent de las
aldees, que al estar aquest paradís en la terra el volien destruir , però
des que vaig començar ha atemorir a tots els que circulaven per
ací, van deixar de vindre.
|
2º acte: Nu.
( Apareixen Esqui,
Tortuguez i la bruixa parlant en el bosc)
Narrador: Però tot estava per canviar, una xiqueta que s’ havia
quedat òrfena, havia escapat de la tirania de les seues ties, que la tenien
com una esclava, sense donar-li
menjar, no li quedava altra que fugir, però no sabia a on, i l’únic que se li
va ocorre va ser anar-se’n al bosc encantat, era millor morir de por que de
fam, al costat de les malvades ties.
( Apareix Jimena en
l’escena mentre els altres continuen parlant, la bruixa no veu quan va
arribar la xiqueta perquè estava massa concentrada en la conversa amb els
seus amics )
JIMENA, LA XIQUETA TRISTA: Hola, em puc unir a la conversa?
SOLEDAT, LA BRUIXA FELIÇ: Hola, No et dono por? (li pregunta a la Jimena amb certa sorpresa per la seua arribada)
JIMENA LA XIQUETA TRISTA : Por em donen les meves ties, quan em ponien a
cosir, abans de això a agranar i a cuinar, sense tindre un dia lliure i per
a menjar les sobres que deixaven en els seus plats.
TORTUGUEZ: Te pots unir, amiga meua, sols digues-nos el teu nom, jo soc Tortugez, el es Esqui i ella es soledat, la bruixa feliç.
ESQUI: No li digues a ningú com es ací, tots tenen que continuar pensant que
aquest paradís es com infern, sols així podem viure en pau.
JIMENA, LA XIQUETA TRISTA: Molt gust en conèixer-los ( virant els arbres fruiters)
vull que sapigueu que teniu una amiga, amb mi i el que pugui ajudar-vos,
amb molt de gust ho faré i a ningú aquets secret revelaré.
SOLEDAT, LA
BRUIXA FELIÇ: Si vols,
amiga, podem anar a casa de les teves ties
i amb un encanteri es convertiran en grills o rates, tu sols
digues-m’ho i et portaré amb mi en la granera, i en menys del que canta un
gall, les teves ties a ningú més podran tornar a fer-li dany.
JIMENA, LA XIQUETA TRISTA: Obligar-les a fer quefers del llar serà el pitjor
castic que es pogueren imaginar, amb això ja tinc suficient.
|
3º acte: Desenllaç.
NARRADOR: La bruixa i la xiqueta es van tornar les
millores amigues. A Jimena lo trist l’hi havien tret, sols el nom se li va
quedar, i eixa amistat que havia nascut de la casualitat, amb el temps es
va tornar molt fort, i el bosc encantat va continuar per molts anys mes,
fins que la humanitat, la por es va traure, però s’escoltava al bosc el
cant d’unes xiquetes, mes tard es va saber que eren les filles de les dues
amigues, les quals van protegir el
bosc per a que ningú l’explotarà.
|
a parLos niños utilizarán el gión de ejemplo para elaborar otro. Aquí abajo esta la plantilla que ellos utilizarán ( el trabajo es en grupos)
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario